Nota, a la meva manera, biogràfica Vaig néixer a Barcelona, el 20 de setembre de l'any 1958, al bell mig d'una família nombrosa; amb un ull que mirava contra el govern i l'altre que es despertava poc a poc temorós per llums i ombres.   Recordo la meva infància rodejat de germanes, germans i una pila de cosins, amb els quals compartíem el llarg camí cap a l'escola i els tres mesos de vacances d'estiu, sempre amb molts jocs, esgarrapades, tirites, els berenaràs, bicicletes, i els desagradables deures escolars, nota discordant entre tanta diversió i distracció.   De petit, passava moltes estones dibuixant. A més, a casa meva sempre hi havia molts llibres i estàvem subscrits a algunes revistes -encara que, quan arribaven, havies de fer cua per poder-les llegir!-. Allò que més m'agradava era mirar els dibuixos, les tires còmiques i les il·lustracions Sempre en feia una primera lectura a partir de la imatge; després llegia el text i així m'adonava d'on havia tret la idea l'il·lustrador. Poc a poc vaig decidir que jo també volia interpretar i explicar idees mitjançant el dibuix.   Per a mi les pagines en blanc dels quaderns eren una provocació; no per omplir-les de sumes, restes, multiplicacions i redaccions. Un paper en blanc era un gust. Sentia la inquietud d'explicar petites coses a partir dels meus ninots.   Desprès varen anar passant anys plens de coses, com a tos ens passa, bones i dolentes, algunes boniques, altres tristes, inicis, projectes. Il·lusions; en fi, totes aquelles coses que ens acompanyen a la vida   Vaig anar aprenent aquest ofici a ensopegades, amb l'afany d'arribar a algun punt suposat, fins que vaig poder mirar enrera i ficar-me pels camins fets. I ara ja fa uns quants anys que em dedico a fer il·lustracions per a revistes, jocs i llibres infantils. Una de les coses que mes m'agraden de la meva professió és la sorpresa que m'emporto quan plasmo sobre el paper la idea que em volta pel cap. Si la sorpresa és agradable, la conservo; si és desagradable, l'envio a la paperera. Sense aquest grau d'emoció, la meva professió seria molt avorrida.   Treballo sempre a la meva taula amb un gran i suggeridor paper blanc, tinta Xina, una pila de plumilles, aquarel·les, caramels, la radio i amb el desig de tenir molt, molt espai per a les petites coses, la meva família, els amics, bones menjades, llargues passejades, rialles i una mica de mal humor.